Comarca valenciana, pertanyent a les Comarques Centrals, inclou 31 municipis que reuneixen 182.616 habitants (01/01/2011, I.N.E.). Situada al sud de la Ribera, a l’est de la Costera i la Vall d’Albaida, i al nord del Comtat i la Marina Alta, està oberta completament a la mar per l’est.
La Safor és una de les comarques valencianes més ben delimitades per la seua orografia, no de bades, en à rab, vol dir "rocam" o "pedres", conca de la safor seria, doncs, Conca de les roques.
Amb una superfÃcie de 428 km2, els geògrafs la situen com el punt on s’ajunten el sistema Prebètic i l’Ibèric. Des del sud-oest, es troba delimitada per la serralada de la Safor (1013 m), un últim estrep del sistema Prebètic, i al nord per l’extrem del sistema Ibèric format per la serralada de les Agulles, enmig d’aquests dos extrems resta els massÃs del Mondúber (841 m), el qual separa les dues planures de la comarca, l’horta de la Safor i la Valldigna.
Cap a l’interior i en sentit nord-sud, també hi ha una potent serra Grossa on destaca el cim del Picaio (728 m). Aquestes muntanyes separen la Safor de les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida.
Sota el cim de la Safor, entra provenint de l’Alcoià el curs fluvial més important de la comarca, el riu d’Alcoi, el qual travessa la comarca fins al Grau de Gandia. El riu Vernissa, venint de Pinet, entra per l’extrem meridional de la serra Grossa per a afluir en el Serpis a pocs quilòmetres de la mar. Per l’altra banda, en la Valldigna, sota el cim del Mondúber, a la font Gran de Simat, naix el riu Vaca per a desembocar a la platja de Xeraco. Aquests tres rius, grà cies al sistema de séquies que tan caracteritzen la comarca, irriguen des de temps immemorials els camps de la Safor.
