El SERVEI MANCOMUNAT D’ARXIUS
Si
haguérem de fer un poc d’història sobre el Servei Mancomunat d’Arxius
hauríem de remuntar-nos a l’any 1984, any en què la Mancomunitat de
Municipis de la Safor encomanava el primer informe sobre l’estat dels
arxius municipals. Al maig de 1988, la Direcció General de Cultura mostrava
la seua disposició, pel que fa a aquest projecte, com també se sol·licitava
i acordava la microfilmació dels fons notarials existents en la secció Osuna
de l’Arxiu Històric Nacional de Toledo. El dia 7 de novembre de 1994 es va
signar finalment el conveni entre la Generalitat Valenciana i la Mancomunitat
de Municipis sobre el Servei Mancomunat d’Arxius.
Per
tant, la dinàmica és superar les fronteres municipals i implicar totes les
institucions. Una vegada signat el conveni, la primera tasca a l’hora de
posar en marxa aquest projecte era conèixer quins eren els fons dels quals
disposàvem i quin era l’estat actual dels nostres arxius. Ens vam
introduir, doncs, en un món heterogènic quant a l’organització i el
maneig de la documentació, per aquest motiu la importància de la unificació
de criteris i l’existència de la comercialització, ja que comercialitzar
arxius significa abordar un problema comú amb unes directrius col·lectives
des d’un plantejament unitari. En un primer moment, la resposta seria
individual i particular a cada poble, segons fóra l’estat del seu
arxiu, el qual rebria el tractament arxivístic de la seua documentació
a sa casa, si bé els instruments de descripció tendrien duplicats a la capçalera
de la comarca i l’arxiu de la Generalitat.
Però aquest Servei, va més enllà de donar una solució
més immediata al problema individual de cadascú dels arxius municipals que
es van inscriure al servei, el projecte en si mateix de la comercialització
d’arxius queda vertebrat amb altres punts fonamentals com són:
-
La creació d’un
Centre Comarcal d’Arxius des del qual s'assessorarà i es resolgueren els
dubtes i problemes així com s’hi centralitzaria tota la informació de la
comarca i, d’aquesta manera, es facilitaria la tasca a l’investigador o
persona particular que volguera fer qualsevol consulta.
-
Microfilmació de
les principals sèries documentals, tal com ha estat el cas dels llibres d’actes,
tasca que després de 6 anys hem de dir que es troba finalitzada.
-
Microfilmació dels
fons Osuna de l’Arxiu Històric Nacional. D’entre tots els fons dispersos,
el més ric és el d’Osuna, fins al punt que és necessari per a qualsevol
treball d’investigació de la nostra comarca. Tot i que el gros d’aquesta
documentació fa referència a la Casa dels Borja, hi ha també protocols
notarials anteriors al 700.
-
La recerca i
localització d’altres fons. Arxius com els parroquials de la comarca, el
del Regne de València o el de la Corona d’Aragó a Barcelona, els fons dels
quals referits a la comarca de la Safor ens són familiars, així com
altres més llunyans com el de Simanca o el de Medinacelli a Sevilla.
A grans trets, aquests són els pilars fonamentals sobre els quals
descansa aquest projecte. Ara bé, des d’un punt de vista més
pràctic i funcional, si hem de parlar de la tasca concreta de la figura
de l’arxiver, haurem de dir que el primer que fa a l’hora de dur a
terme el seu treball a l’arxiu del poble on treballa es realitzar un examen
exhaustiu de l’estat de la qüestió, veure si la documentació ha sigut
inventariada, organitzada i codificada amb anterioritat a la seua arribada o,
si pel contrari, es troba amb un arxiu que manca de tot tipus d’organització.
Si és el primer cas , com ocorre amb alguns pobles de la comarca que van
gaudir d’un becari de la Conselleria de Cultura als anys 80, el que fa és
continuar amb la tasca ja encetada respectant el treball realitzat i
s’intenta unificar criteris dins del pla previst. Si és el segon cas, comença
de zero amb les directrius que ja té preestablies.
Mercè
Fornés
Coordinadora del Servei Mancomunat d'Arxius de la Safor
