El procés de comarcalització dels arxius municipals de la Safor

 

[Aquest procés] “(...) és la història d’una aventura: la crònica de la implantació d’un servei comarcal d’arxius concebut i desplegat, inicialment com a pioner al nostre país. Un país pendent encara d’una resposta política que permeta desenvolupar un marc legal per ales pròpies comarques, reconegudes en el nostre Estatut d’Autonomia. La idea que podria tenir antecedents embrionaris en propostes imaginatives o de sentit comú, aporta el guany de la seua execució coherent però complexa

 

 

         El 27 de gener de 1984, des de l’Arxiu Municipal de Gandia es redactava el primer informe per denunciar davant de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, l’estat d’abandó en què es trobaven els arxius de les poblacions saforenques i es proposava una coordinació comarcal per resoldre el problema. Al mes de març d’aquell any, el secretari de la institució comarcal donava compte d’un acord de l’entitat, segons el qual s’havia informat del tema a tots els municipis i s’encomanava un nou estudi, més detallat, sobre l’estat de la qüestió i mesures necessàries.

 

 

         L’any 1988, seria la Comissió Informativa de Cultura de l’Ajuntament de Gandia la que dictaminava, per unanimitat, sobre la creació de beques per a la catalogació dels arxius de la comarca, les quals haurien de coordinar-se des de l’Arxiu Municipal de Gandia. Paral·lelament, acordava també l’adquisició d’una microfilmadora planetària que faria possible la microfilmació dels documents per evitar l’obligatori trasllat a València. Aquest aparell seria- i és encara- de vital importància en dotar d’autonomia i agilitat l’execució del programa de comarcalització.

 

 

         Aquest mateix any tenien lloc, també, els primer contactes trilaterals entre Mancomunitat, Ajuntament de Gandia i Generalitat Valenciana, a través de la seua Direcció General de Cultura. S’insistia en aquests moment en la necessitat de proporcionar personal becat que inventariara els arxius municipals de la Safor i, alhora, en la conveniència de crear una seu central amb dotació de personal estable. S’elaboraven, així mateix, els primers informes que parlaven  d’un pla experimental de comarcalització.

 

L’any 1989, des de la Direcció General de la Conselleria, s’afirmava que “vamos a proceder a  la microfilmación de los Protocolos de Osuna” i durant aquell any i el següent, es dotaven beques destinades a l’inventari d’arxius municipals de la Safor. Tot alhora, alguns ajuntaments sol·licitaven l’ordenació dels seus arxius i, com a producte d’aquest procés, comencava la dècada dels noranta amb una proporció d’arxius inventariats que superava àmpliament la mitjana valenciana i creava les condicions prèvies adients per a l’engegada del servei. La maquinària es posava en marxa lentament i la cosa començava a rutlar.

 

         En articles i informes redactats en aquells moments es proposava la creació d’un ample equip coordinat per un director del pla i encarregat directe dels serveis centrals d’informació i gestió. Aquest es trobaria acompanyat per tres tècnics en arxivística que realitzarien la seua tasca directament als arxius de la comarca, a més d’un especialista en microfilmació amb coneixements elementals d’arxivística. Un cinqué tècnic s’ocuparia de la recepció catalogació i retorn del material microfilmat, a més del tractament arxivístic dels microfilms extrets.

 

         Els fets posteriors han confirmat la realització de la majoria de les tasques i funcions descrites però amb una dotació de personal i de pressupostos significativament menors: dos treballadors eventuals, d’altres ocasionals i la direcció tècnica de funcionaris de l’Ajuntament de Gandia. 

 

         A les darreries del 1991 s’ampliava l’horitzó i la tasca amb la presentació d’un projecte que aleshores comptava amb el beneplàcit de les autoritats eclesiàstiques gandianes i saforenques, però que frustraria l’arquebisbat de València directament: la microfilmació de fons parroquials de Palma de Gandia, del Real de Gandia  i de Gandia. D’altra banda, es redactava un projecte més complet de comarcalització que serviria de base per a les gestions posteriors i segons el qual la Generalitat hauria de finançar el pla i la Mancomunitat l’hauria de gestionar. Restava un cert interrogant sobre el paper de Gandia. El seu Ajuntament hauria d’aportar, a més dels tècnics, uns  locals que aleshores encara no estaven llestos.

 

         El 1992, el Consell Assessor d’Arxius de la Generalitat Valenciana, en la reunió de 14 de gener celebrada  per tractar sobre la llei de Patrimoni Cultural Valencià, considerava necessari que l’esmentada llei tractés específicament sobre la comarcalització dels arxius [1] . Més endavant, en una línia semblant, però amb punts més elaborats i explícits, es pronunciava l’Associació d’Arxivers Valencians, a poc de la seua constitució el 1999, amb motiu de l’elaboració del Reglament d’Organització del Sistema Arxivístic Valencià. Calia dotar de suport jurídic la nova iniciativa.

 

L’any 1992 s’havia fet arribar un dossier sobre el tema a la Consellera de Cultura, Pilar Pedraza i Martínez, i, finalment, el 1994 es signava un conveni entre la Generalitat Valenciana, representada per aquesta consellera de Cultura, i la mancomunitat de Municipis de la Safor, representada en aquell moment per la seua presidenta,  Sra. Pepa Bonet Millet.

 

Segons aquest conveni, encara vigent, els municipis sempre mantenen la propietat i la possessió dels seus fons documentals i és en cada població on es fan les tasques necessàries d’organització i descripció informatitzada, alhora que una còpia de l’inventari o catàleg s’envia al Centre Comarcal d’Arxius. D’altra banda tindria lloc la microfilmació de fons documentals de la Safor  que es consideraren d’interès, tant als arxius de la Safor com a d’altres valencians i estatals.

 

La institució comarcal es comprometia no sols a coordinar el servei sinó a aportar els equipaments i el personal necessaris sota la supervisió de la Conselleria de Cultura- que en subvencionava les despeses- i la direcció desl arxivers de Gandia.

 

Arran de la signatura del convenni, la Mancomunitat passava a requerir els serveis de dos professionals d’arxius que treballarien, de bell antuvi, a mitja jornada en un total de 14 poblacions. Durant els anys 1995 i 1996 es dotaren dues beques que foren concedides a Lina Bataller i Mercé Fornés. Des de 1997 es va efectuar una contractació laboral, coberta per Jaume Castillo i Mercé Fornés. El primer arxiver va ser substituït al novembre del 2000 per Gonçal Benavent que, juntament a Mercé Fornés, composa  la dotació actual d’arxivers itinerants.

 

 El treball d’aquests professionals s’havia d’ajustar a una valoració de les seus tasques d’acord amb una baremació aplicada als pobles. Aquests eren agrupats en quatre categories. La primera es plantejava per les poblacions menudes amb escassa producció documental i estructura administrativa, amb un arxiu poc voluminós i relativament recent. Era suficient un mòdul o visita mensual. La segona, majoritària, comprendria dos mòduls i afectava pobles mitjans i mitjans-grans (1500-5000 habitants) que generen bastant documentació i amb uns arxius històrics de certa entitat. La tercera categoria –amb quatre mòduls- s’establia per a poblacions grans sense arxiver (Tavernes de Valldigna),  mentre que la quarta (amb un sol mòdul) es pensava per a les poblacions que disposen d’arxiver o d’un funcionari parcialment. Es tractava, en aquest cas, de fer possible un reforç i alhora una connexió entre el servei comarcal i els arxius locals que disposen d’arxiver. Cada mòdul equivalia al treball en un mes d’una persona un matí de cinc hores, de 9 a 14 h.

 

 

Tot alhora, des del 1994, es desenvolupava un programa informàtic per a catalogació comarcalitzada i prestació de serveis al Centre Comarcal d’Arxius, en el qual s’afegien models diferents de fitxes per a materials cartogràfics, gràfics-fotogràfics, documents sonors i fílmics. S’aprofitava l’ocasió per no perdre informació i vessar dades suportades en altres programes, com Filing Assistant d’IBM. Aquest programa es troba a hores d’ara a un ple rendiment, amb unes 150.000 fitxes integrades, però ens trobem a l’espera de la conformació d’una xarxa a nivell valencià, semblant o paral·lela  a la que s’ha conformat en el món de les biblioteques.

 

 

En aquest llibre resumim la tasca feta a partir d’aquests moments. Esperem haver aconseguit, tot i que siga parcialment, els objectius inicialment plantejats: una adaptació a les necessitats reals dels municipis, una consolidació de les tasques realitzades (és a dir, fer possible que els inventaris no caiguen en desús i siguen permanentment actualitzats) i, al capdavall, una vertebració funcional i lògica lligada a una immediatesa territorial i política, la qual permet no perdre personalitat ni caure en descontextualitzacions. Presentem a continuació aquells serveis que es troben consolidats, sense prejuí de poder encetar noves vies de treball si els recursos aplicats ho permeten.”

 

 

[ Pòrtic del llibre: El Servei comarcal d’Arxius de la Safor  de Alonso, J. E.; García, A.; Fornés, M. i Benavent, G. ; Mancomunitat de Municipis de la Safor i Generalitat Valenciana.]